Dinar camí de Rancagua.
Les famoses sopaipillas, caseres, boníssimes.
Estan fetes d'una massa de zapallo, la carbassa xilena, però porten llard i es fan fregides, així que no són de dieta.
I els porotos amb "riendas" (fideus) i xoriço. Energia a tope per a continuar el camí.
Rancagua i la Plaza de los Héroes.
La Catedral
Carrers del centre colonial
I arribem a Santa Cruz.
Després d'instal.lar-nos a l'hotel, sortim a passejar, ràpid que es fa fosc
Una paperera ben pràctica... Els gossos no hi arriben però...
Una araucaria, o pehuén, l'arbre sagrat dels Mapuches.
Pot arribar a fer 50 m i viu entre 500 i 1000 anys. És un pi que dóna uns pinyons molts grans que es mengen cuits durant dues hores i també se'n fan farines i un licor. No els he provat.
És un arbre declarat Monument Nacional i està prohibida la seva tal.la.
I, és clar, tot a la Plaza de Armas
Templo Parroquial Santa Cruz
Els carrers de Santa Cruz ja fent-se fosc.
Aquesta foto és per a la Mercè, que li agraden molt les cuines econòmiques.
Anem a sopar al Club Unión Social
Mare meva... quin fred fa a tot arreu. Has de sopar amb l'abric posat. El tema calefacció el tenen una mica deixat de banda...
Aquests del gas tenen feina per temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada