Fotos des de la terrassa que hi ha sobre el menjador.
Ens acomiadem de la Marion i anem cap a la Laguna del Maule per la Ruta Internacional Pehuenche, camí que porta a Argentina... Ostres... i el passaport?
Però ai..., què passa? Quan s'arriba a una explanada on s'aparquen els cotxes, han bloquejat l'accés i no deixen passar cap cotxe. El motiu... que hi ha despreniments de roques i és perillós el camí. Despreniments de roques elles soles? O despreniments ocasionats per l'obra faraònica de construcció d'una central hidroelèctrica que hi està fent Ferrovial per a Endesa? Hi tenen muntat un poblat enorme, per a 800 treballadors ens va explicar un vigilant que ens controlava com fèiem fotos del riu.
Va ser molt frustrant per a la quantitat de gent que pujava a passar el dia a la neu, amb menjar, barbacoes, tota la família... i això que plovia. Malgrat tot es van anar instal.lant per on podien amb les seves "parrillas".
Riu Maulen
Impossible fer servir el trípode. Encara noto la tremolor del pont quan va passar un camió molt gran i jo era al mig.
No hem fet exercici (perquè no ens han deixat, eh?), però haurem de dinar una mica. La Marion ens va aconsellar anar a casa la reina... perdó, a La Cocina de Leticia, a El Colorado. I no es va equivocar.
Les verdures
Quincho de vacuno amb pebre
Passem per Rari, un poblet on es fa artesania amb crin, únic en el món. Totes les cases tenen la porta oberta i un espai on ofereixen els seus productes.
Treballen, teixint amb les mans només, la crinera de cavall al natural o tenyida, combinada amb el ixtle, una fibra vegetal mexicana que li dona fermesa.
10 cm de nina
Fa estona que ja ens hem adonat que no tenim reserva per dormir aquesta nit i poca oferta veiem per on passem, així que truquem a la Marion de La Maravilla, a veure si té lloc... i iupiii, súper contenta de que tornem. Però ens haurem de buscar la vida per sopar dons no té res preparat.
Colbún
Fem benzina a la famosa Copec xilena, una de les empreses monopolistes d'aquest país (només cal que feu una ullada als cognoms de l'equip directiu). A Xile els Martínez i Garcia no hi tenim res a fer.
Crec que aquí no soparem.
I coure una coliflor tampoc ens va massa bé.
Per aquí fan completos d'aquells plens de "mayo", que després del dinar que hem pres no ens ve gens de gust.
Una amanida, unes verduretes, please...!
No, no... tancat!
Finalment ens comprem fruita, unes paltes, torradetes i cap a casa la Marion, La Maravilla, que segur que ens deixarà uns ganivets i ens servirà alguna cosa per a beure.
I aquest cop em nego rotundament a engegar l'estufa de butà, encara que només sigui un estona, així que força roba i a dormir arrambadets i ben tapats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada