De camí ens trobem aquest rètol... No sabem si anar-hi, però no, no ens arrisquem.
Autopista direcció Talca
Curicó
El carrer principal
Un Mall de cargol
Iglesia Matriz de Curicó
Edifici del Club de la Unió a Curicó, després del terratrèmol de 2010
Plaza de Armas
Està considerada com una de les més maques de Xile, declarada Zona Típica el 1986 i coneguda com la Plaza de las Palmeras perquè en té 60 portades de les Illes Canàries.
Quiosc de ferro fos, construït a l'estil Eiffel, pendent de restauració
Una estàtua mapuche
De camí cap a Vilches parem a dinar a "Donde Juanito", a Molina, cuina xilena
L'entrada, una amanida de vegetals
El pebre que no falti
I de plat de fondo, Cacerola de vacuno amb agregado d'arròs...
... i una Chorrillana (carn, patates i ous ferrats)
Això si, per beure només Jugo de melón natural
Cap a Vilches
Tot El Maule està plè de mimoses
Diuen que a la zona hi ha fenòmens ufològics,,,
Vilches comprèn tres zones al llarg del camí que porta fins la Reserva Nacional Altos de Lircay: Vilches Bajo, Medio y Alto.
Hi ha cabanes turístiques i particulars i també serveis turístics de neu, però millor anar-hi a l'època d'estiu.
Riu Lircay
Cementiri de Vilches
Cada 1 de novembre, com a tot arreu, la gent fa la visita tradicional al cementiri, però en aquest és molt més divertida. És tradicional dinar allà i prendre "gelat de neu" fet artesanalment. Vet aquí perquè és tan alegre aquest cemetiri.
Ostres, ja veig d'aquí a quatre dies al Jordi Roca venent gelats de neu a Girona:
Volcán Descabezado
Veiem uns indicadors que marquen una fàbrica de cervesa artesana, i cap allà que anem. Tenen servei de cabanes, restaurant, artesania, melmelades casolanes i una cervesa molt bona. La fa la María Muñoz Salvatierra, que crec que és argentina.
Però això si, aneu-hi a l'estiu...
Cabanes mones camí a la Reserva Natural Altos de Lircay (les lletges no cal)
Com que ja és tard, no podem entrar al camí de la Reserva i per tant decidim fer un trosset més curt dins del Parque Gil de Vilches, fins a les Piedra Tacitas al riu Lircay. Aquests forats a les roques són "tacitas" que els indígenes utilitzaven per a moldre gra.
I de cop el sol comença a amagar-se i posar-se vermell, però estem dins del bosc i només el veiem entre els arbres.
I a l'altra banda, reflectit a les muntanyes del davant.
I al final...
No tenim cobertura als "celulars" i volem avisar al lloc on dormim si ens poden fer sopar doncs no es veuen gaires possibilitats per on som. Però finalment no ho aconseguim, així que provarem sort.
Arribem a La Maravilla, l'hostal de la Marion, una alemanya enamorada de Xile. Tant que s'hi va quedar...
Hem tingut sort i ens donarà una sopeta, una quiche de verdures i unes sopaipilles acabades de fer...
Ens ha salvat la vida!
Però com a tot arreu, el tema de la calefacció està fatal... Ens trobem a l'habitació una estufa de butà gran, d'aquelles que si hi dorms amb ella encesa, ja no et despertes. Realment no s'adonen del perill? La deixem encesa mentre sopem i quan tornem a l'habitació no s'hi pot respirar... és horrorós. Sort que la Marion n'és conscient i està buscant una alternativa doncs fins ara només obria pel bon temps.
Ja li hem dit que es posi un dipòsit de gas... la millor calefacció del món!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada