Aquest és l'hotel on hem dormit les dues nits a la Vall. Tota la zona és molt zen, amb molts serveis de retir espiritual, ioga, spas, massatges, etc., però pel bon temps. En aquesta època fa molt fred a les nits i no són còmodes.
No toca prendre el sol... hem de fer ruta...
Anem a conèixer la vall. Aquesta zona és òptima per a la producció del pisco xilè, encara que tothom opina que el peruà és millor.
Tot està completament plantat de vinyes.
Anirem fins a Horcón que és un poble que no té res, però hi han fet un poblat artesà.
Primer passem per l'església de Pisco Elqui
Cap al Pueblo Artesanal de Horcón
I apa, anem de botiguetes
I a visitar el riu... un trosset on t'hi pots acostar perquè està tot "privatitzat" per la gent que té cabanes prop o per gent que ofereix serveis... d'aquests zen.
Com que es va fent l'hora de la gana, anem a veure la Mely i les seves terrasses, doncs ens han dit que s'hi menja bé.
Un pisco sour de la zona
El pebre que no falti, i uns sucs naturals de fruita
I el plat de fondo corresponent...
Després d'alimentar-nos, desfem el camí per anar a Montegrande, on hi ha l'escola on va estudiar de petita la Gabriela Mistral i també la seva tomba doncs va demanar ser enterrada allà.
Tot tancat fins les 4 de la tarda... calor... un restaurant completament buit de clients que no ens va voler servir un te perquè a aquelles hores només servien "almuerzos"... Quatre fotos a l'església i continuem ruta.
La Vall de Cochiguaz
Totes les muntanyes sembrades de vinyes
I ja és hora d'anar a visitar una pisquera, la més antiga de Xile, Fundo Los Nichos, any 1868, i a més totalment artesanal i amb una història al darrera molt divertida... El fantasma del Sr. Rigoberto s'hi passeja i apareix a les fotos. Una visita molt interessant i el pisco boníssim.
La sala de Los Nichos.
Diuen que a aquesta sala els seus convidats entraven de peus i sortien estirats.
Una floreta
I ja de tornada a Pisco Elqui. Sopar i dormir d'hora que demà toca matinar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada