Nosaltres visitarem les dues primeres doncs la Chañaral queda molt més lluny. La Choros la bordejarem amb l'embarcació doncs no està permès desembarcar-hi. La Damas si es pot visitar però només una hora i trepitjant sempre pels camins marcats. Tampoc s'hi pot deixar brossa, però tenen lavabos... encara sort!
Abans d'embarcar a Punta de Choros has de comprar una entrada per la Isla Damas, i com que som estrangers és més cara, però no molt.
Bordejant l'embassament Puclaro des de Elqui a La Serena ens trobem aquesta sortida de sol tan xula.
Un cop superada La Serena, toca agafar camí cap a Punta Choros, unes dues hores més.
El primer tram és una autopista asfaltada però amb molta pendent i una zona de boira que vam haver de travessar sense quasi visibilitat i moltes corbes.
A la tornada, en una corba un camió amb tràiler estava bolcat i tant de bo que no va caure doncs hi havia un bon precipici.
Després el camí és de ripio i terra però tenim temps i anem xino-xano. El paissatge és àrid.
Aquest cactus és un Eulychnia ácida Phil., comunment dit Copao. El seu fruit, el copao, té moltes propietats però de moment no està gens explotat. A Vicuña hi ha una gelateria, El Gelatto, que en prepara un de molt bo i que vam provar a l'anada.
Aquí una foto del fruit:
A l'entrada del poble ens trobem un oasi que ens salva la vida. Ens preparen palta amb unes marraquetas acabades de fer. I encarreguem també uns entrepans per endur doncs no sabem que ens trobarem ni si hi haurà res per menjar.
I ja som al port de Caleta Punta Choros, un petit port de pescadors artesanals.
De seguida, pescadors ens vénen a oferir el Tour a l'illa, inclòs rebaixant el preu, però nosaltres havíem contactat abans per telèfon amb una agència trobada a internet i la veritat és que no ens penedim doncs el patró Willy Barrera i el guia, en "Jordi" eren molt macos. A més, les llanxes semblaven més segures. La nostra llanxa era la Doncan Aaron. Organitzen els Tours portant la gent des de La Serena amb un bus, però nosaltres com que teníem cotxe hi vam anar directament. Ens va costar $12.000, que són uns 17€ per persona més l'entrada a Isla Damas que es paga directament a CONAF abans d'embarcar.
Quan ja tornàvem del Tour, estaven desembarcant algues. No recordo el nom, crec que és la Macrocystis integrifolia, i les exporten per a cosmètica.
Ara ja som a terra altre cop, però les fotos del Tour les poso a la següent entrada.
Ens vàrem entretenir una estona fent fotos amb els filtres a veure si sortia alguna seda. Les aigües del Pacífic no són gens quietes, així que els efectes que s'aconsegueixen són prou especials.
Iniciem el camí de tornada cap a La Serena, doncs ens toca dormir allà.
Vicuñas
Segons m'acostava elles s'allunyaven. La seva llana és molt fina i realment no pica, però les peces de roba que s'hi fan són molt cares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada