Avui comencem vacances... bé, les comença el Jose... jo estic de vacances perpètues.
Com que difícilment tindré guaifai... i tampoc podré descarregar les mils de fotos que penso fer, ens veiem si voleu ja des de casa.
Prometo publicar a la tornada tot el recorregut que fem per si us serveix un dia que us decidiu a visitar aquest país tan inmens, el qual a nosaltres ens ha enamorat, i també conèixer la seva gent que ens ha tractat de meravella.
Fins aviat!
dissabte, 1 d’octubre del 2016
dilluns, 26 de setembre del 2016
Visita guiada al Teatro Municipal de Santiago
El Municipal de Santiago és el teatre més antic de Xile, inaugurat al 1857, però a causa de diversos incendis i terratrèmols ha estat rehabilitat molts cops, per la qual cosa no té gaires coses que siguin originals de l'època de construcció. Malgrat tot està molt bé fer-hi una visita guiada.
Al dia següent s'estrenava una obra de ballet i no vam poder entrar a Platea. En canvi vàrem poder accedir al segon pis, on assisteixen les "autoritats" i que té millor vista. I com que estaven fent els darrers preparatius, la cortina de l'escenari era oberta.
Al dia següent s'estrenava una obra de ballet i no vam poder entrar a Platea. En canvi vàrem poder accedir al segon pis, on assisteixen les "autoritats" i que té millor vista. I com que estaven fent els darrers preparatius, la cortina de l'escenari era oberta.
diumenge, 25 de setembre del 2016
Cerro Manquehue, Mercado Mastica i Borderio
El Jose està una mica decebut perquè finalment no ha pogut fer el Cerro El Plomo, de 5000 m... però així té excusa per tornar...
Per treure's una mica l'espina avui ha anat amb l'Ignasi a fer el Manquehue, un cerro que està prop de Santiago.
I aquí estan els nostres amics la Fran i el Jaime, amb la seva cervesa artesana +56, el Código de Chile. Tenen dues varietats, la Pale Ale i una Oatmeal Stout amb civada (avena) que està boníssima. A veure si aviat les podem provar per Barcelona. De moment les hem gaudit aquí i a casa ens emportem els gots que tenen un disseny molt divertit, com l'etiqueta.
I com que fa caloreta aprofitem i ens prenem un parell de "schop". Aquí les canyes no existeixen. La cervesa de barril sempre és de mig litre, sí o sí.
I aquesta és la nostra amiga de Transbank que ens ha acompanyat durant tota la nostra estada a Xile...
La història de la nostra relació amb aquest aparell i el seu gestor monopolista és per escriure un llibre... Un dia ho explico.
Aquest és el Manquehue. No és un cerro molt difícil, però té zones molt perilloses. Fa unes setmanes una noia de 35 anys va caure per un penya-segat.
I l'estimat Mapocho al costat de la zona de restaurants... d'aquí vé Borderío.
Per treure's una mica l'espina avui ha anat amb l'Ignasi a fer el Manquehue, un cerro que està prop de Santiago.
Vistes de Sanhattan des del Parc Bicentenario
Mercado Mastica
El darrer diumenge de cada mes, al Parc Bicentenario, fan un mercat de menjar, beure, artesania, tallers, productes orgànics, etc. Bon menjar, bona cervesa, ambient agradable.
I aquí estan els nostres amics la Fran i el Jaime, amb la seva cervesa artesana +56, el Código de Chile. Tenen dues varietats, la Pale Ale i una Oatmeal Stout amb civada (avena) que està boníssima. A veure si aviat les podem provar per Barcelona. De moment les hem gaudit aquí i a casa ens emportem els gots que tenen un disseny molt divertit, com l'etiqueta.
I com que fa caloreta aprofitem i ens prenem un parell de "schop". Aquí les canyes no existeixen. La cervesa de barril sempre és de mig litre, sí o sí.
Després anem a dinar a Borderio, una zona de restaurants al costat del riu Mapocho.
La Pescadería de Walker
Borderío, Vitacura
Tot deliciós
I aquesta és la nostra amiga de Transbank que ens ha acompanyat durant tota la nostra estada a Xile...
La història de la nostra relació amb aquest aparell i el seu gestor monopolista és per escriure un llibre... Un dia ho explico.
Aquest és el Manquehue. No és un cerro molt difícil, però té zones molt perilloses. Fa unes setmanes una noia de 35 anys va caure per un penya-segat.
I l'estimat Mapocho al costat de la zona de restaurants... d'aquí vé Borderío.
diumenge, 18 de setembre del 2016
Dinar familiar de Fiestas Patrias a Lampa
Avui és 18 de setembre, el dia que es celebra la independència de Xile, i com que es fa festa gran en pla familiar, anem a Lampa, a casa d'uns amics a menjar un "asado".
Primer passem per una urbanització molt pija i després a fer-nos fotos en un camp de golf.
I el sol se'n va a Lampa. Després d'un dia molt familiar i agradable amb gent genial, toca torna a la gran ciutat.
Primer passem per una urbanització molt pija i després a fer-nos fotos en un camp de golf.
Això és lomo liso, vedella. Deu pesar uns 4 quilos.
Mote con huesillo.
El mote és blat cuit. L'huesillo és préssec deshidratat i el líquid és un suc acaramel·lat... Es pren fresquet, però massa dolç per a mi.
Leche frita... boníssima!
Posant fil a un volantí.
Que bé una mica de solet.
Espumante xilè
Tot això ja és per berenar, o sigui, la once aquí.
Lemon pie... Tot artesà
Mil hojas de manjar
I el sol se'n va a Lampa. Després d'un dia molt familiar i agradable amb gent genial, toca torna a la gran ciutat.
dissabte, 17 de setembre del 2016
Parque Padre Hurtado - Semana de la Chilenidad
Avui sí que sí hi ha marxeta al Parque Padre Hurtado... així que anem a veure què ens hi trobem.
Cordero al Palo. Com que això és típic de la Regió de Magallanes, ens ho guardem per provar-ho a les vacances, quan baixem al sud.
Rodeo... Encara que no punxen el vedell, si que el maregen una bona estona fins que el fan caure. A més és una tradició de gent de calers.
Aquí està el "terremoto"! Rom, vi, granadina i gelat de pinya... Fa honor al seu nom. És típic prende'l a les festes pàtries i diuen que el primer és el terremoto i el segon la rèplica! Perquè directament et tomba.
Tornem cap a casa... però en bicing no podem, i com que ens ve de gust caminar una miqueta, anem a buscar una parada per agafar una micro.
Cordero al Palo. Com que això és típic de la Regió de Magallanes, ens ho guardem per provar-ho a les vacances, quan baixem al sud.
Rodeo... Encara que no punxen el vedell, si que el maregen una bona estona fins que el fan caure. A més és una tradició de gent de calers.
L'exèrcit també balla cueca amb la bandera.
Dinem un típic anticucho
Tot el parc és una fumarola
I ara toca prendre un "terremoto"
Aquí està el "terremoto"! Rom, vi, granadina i gelat de pinya... Fa honor al seu nom. És típic prende'l a les festes pàtries i diuen que el primer és el terremoto i el segon la rèplica! Perquè directament et tomba.
No, no, la migdiada no és conseqüència del terremoto, eh!
Desfilada de cavalls àrabs, realment salvatges!
Ja tenim rètol pel bar de casa...
El Zenen Vargas pintava els rètols dels busos de Santiago, però quan es va privatitzar el servei es va quedar sense feina així que es va reinventar i ara pinta rètols pels restaurants i bars i també els ven per a guiris com nosaltres.
Tornem cap a casa... però en bicing no podem, i com que ens ve de gust caminar una miqueta, anem a buscar una parada per agafar una micro.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)