El riu Mapocho
dijous, 18 d’agost del 2016
Nocturnes Sky Costanera
Avui tenim lluna plena, a més no hi massa smog i sembla que pot sortir alguna foto bona des l'Sky Costanera. Són 300 m d'alçada i 61 pisos. Aquestes fotos són complicades de fer doncs encara que la planta està a fosques, als vidres s'hi reflecteixen alguns punts com les entrades als lavabos, l'escala de pujar al pis 62, la zona dels ascensors... I els flaixos de la gent fent-se selfies. Vaig fer el vaig poder.
dimecres, 17 d’agost del 2016
La Moneda - Santiago Centre
He vist per internet que al Ministeri d'Obres Públiques ténen les Cartas Camineras de Xile, i com que vull tenir el mapa de la zona de la Carretera Austral que pensem recórrer a les vacances, vaig a comprar-les. Resulta que com que són del 2013 i ara ja estan preparant una edició més actualitzada, me les regalen, dos jocs, un per pintar i un altre per guardar. Que bé!
Inaugurada el 17 de setembre de 2010 en commemoració dels 200 anys de la Independència de Xile. Es va confeccionar als Estats Units i medeix 27 m de llarg per 18 m d'ample.
Camí del MOP, sortint de l'estació de metro La Moneda: Torre de Entel
És la torre de telecomunicacions i centre d'operacions d'Entel Chile. Fa 127 m d'alçada i te 19 pisos, i fins 1996 va ser l'estructura més alta del país... fins que va arribar Telefònica i en va fer una de 143 m i 34 pisos i a sobre amb heliport. Ara ja s'han quedat petites totes dues.
Bandera Bicentenario a la Plaza de la Ciudadanía, davant La Moneda
Inaugurada el 17 de setembre de 2010 en commemoració dels 200 anys de la Independència de Xile. Es va confeccionar als Estats Units i medeix 27 m de llarg per 18 m d'ample.
dilluns, 15 d’agost del 2016
Yerbas Buenas i tornada a Santiago / El Maule VII Regió
Ens acomiadem altre cop de la Marion, després d'haver gaudit dels seus excel.lents pans i melmelades.
La veritat és que aquest viatge no l'hem organitzat gaire i per tant anem improvisant sobre la marxa.
Hem decidit que anirem a Yerbas Buenas i posem el navegador del "celular", Google Maps en definitiva.
Resulta que seguint la carretera arribem a una porta tancada que ens impedeix el pas... però hi ha un bon senyor que ens informa de que si volem passar per aquest camí hem de pagar $2.000 (menys de 3€) o bé anar enrere i agafar una altra ruta. El terreny o fundo per on passa el camí és una concessió de "Extracción de áridos y Derecho a puerta" a una empresa agrícola. Total que paguem i seguim endavant. Naturalment ens dóna la corresponent "boleta" com a comprovant.
Com que veu que ens parem per fer fotos, potser pensa que ens podem perdre i ve amb la seva bici a marcar-nos el camí.
Nosaltres sense dinar, amb set d'una cerveseta artesana xilena de les que fan tan bones...i a l'únic lloc que trobem resulta que se'ls hi ha acabat...
I passant per allà que veiem un "lugareño" que estava assegut davant la porta de casa prenent la fresca i li preguntem per algun lloc on dinar i ens dóna, molt amablement algunes indicacions... Li agraïm la informació i continuem per la vorera contrària fent fotos i passejant, I el Juan Arturo que ve darrera nostre... i ens comença a explicar la seva vida, la dels fills, total que acabem prenent un "tecito" a casa seva amb la seva dona la Iris... i sense cervesa ni dinar, però amb una història de vida per recordar.
I ara si, enfilem cap a l'autopista doncs els caps de setmana es fa "taco" i no és cosa de passar-nos moltes hores a la carretera.
Per cert, que aquí les autopistes també es paguen i ben cares com a Catalunya! Però com a mínim hi ha servei de provisions.
La veritat és que aquest viatge no l'hem organitzat gaire i per tant anem improvisant sobre la marxa.
Hem decidit que anirem a Yerbas Buenas i posem el navegador del "celular", Google Maps en definitiva.
Resulta que seguint la carretera arribem a una porta tancada que ens impedeix el pas... però hi ha un bon senyor que ens informa de que si volem passar per aquest camí hem de pagar $2.000 (menys de 3€) o bé anar enrere i agafar una altra ruta. El terreny o fundo per on passa el camí és una concessió de "Extracción de áridos y Derecho a puerta" a una empresa agrícola. Total que paguem i seguim endavant. Naturalment ens dóna la corresponent "boleta" com a comprovant.
Com que veu que ens parem per fer fotos, potser pensa que ens podem perdre i ve amb la seva bici a marcar-nos el camí.
No se les acaben les pedres... en tenen per una bona estona.
Aquí ja ens hem incorporat a la carretera normal.
La Vall del Maule és zona de fruiters, hortalisses, verdures. Dades a nivell nacional:
- superfície manzanos rojos 64%
- superficie kiwi 51%
- superficie viñas 39%
- superfície cerezos 48%
- 50% de las exportaciones de frambuesas congeladas
- tercera región en superficie forestal del país con un poco más de 1 Millón de hectáreas, considerando plantaciones y bosque nativo.
- concentra el 83% de la superficie de arroz que se produce en Chile, el 30% de maíz y el 12% de trigo.
Jo no sé quantes bodegues hi ha a Xile, però en són moltes!
Les parades de bus als pobles
Una església
I ja som a Yerbas Buenas
Un poblet típic que ens va agradar molt, però el més divertit és que s'havia fet famós perquè allà s'hi rodava una sèrie de televisió. No en teniem ni idea. Per si li voleu donar un cop d'ull...
Estava una mica desert, sense pràcticament ningú pel carrer. I tot tancat.
Nosaltres sense dinar, amb set d'una cerveseta artesana xilena de les que fan tan bones...i a l'únic lloc que trobem resulta que se'ls hi ha acabat...
I passant per allà que veiem un "lugareño" que estava assegut davant la porta de casa prenent la fresca i li preguntem per algun lloc on dinar i ens dóna, molt amablement algunes indicacions... Li agraïm la informació i continuem per la vorera contrària fent fotos i passejant, I el Juan Arturo que ve darrera nostre... i ens comença a explicar la seva vida, la dels fills, total que acabem prenent un "tecito" a casa seva amb la seva dona la Iris... i sense cervesa ni dinar, però amb una història de vida per recordar.
Finalment decidim agafar el cotxe i anar fent camí a veure si trobem on dinar. Ja cansats i amb gana, a San Javier veiem un lloc -una mica cutrillo- i ens alimenten amb un trutro, que és la cuixa del pollastre i els seus corresponents agregados. I si, jo bevent una coke, però és que la necessitava.
I ara si, enfilem cap a l'autopista doncs els caps de setmana es fa "taco" i no és cosa de passar-nos moltes hores a la carretera.
Per cert, que aquí les autopistes també es paguen i ben cares com a Catalunya! Però com a mínim hi ha servei de provisions.
diumenge, 14 d’agost del 2016
La Maravilla - Riu Maule - Rari - Colbún - La Maravilla / El Maule VII Regió
Malgrat el fred de l'habitació, La Maravilla és 100% recomanable. L'esmorzar deliciós, amb pans i melmelades fetes per la Marion, cafè de veritat... hummm!!!
Però ai..., què passa? Quan s'arriba a una explanada on s'aparquen els cotxes, han bloquejat l'accés i no deixen passar cap cotxe. El motiu... que hi ha despreniments de roques i és perillós el camí. Despreniments de roques elles soles? O despreniments ocasionats per l'obra faraònica de construcció d'una central hidroelèctrica que hi està fent Ferrovial per a Endesa? Hi tenen muntat un poblat enorme, per a 800 treballadors ens va explicar un vigilant que ens controlava com fèiem fotos del riu.
Impossible fer servir el trípode. Encara noto la tremolor del pont quan va passar un camió molt gran i jo era al mig.
No hem fet exercici (perquè no ens han deixat, eh?), però haurem de dinar una mica. La Marion ens va aconsellar anar a casa la reina... perdó, a La Cocina de Leticia, a El Colorado. I no es va equivocar.
Passem per Rari, un poblet on es fa artesania amb crin, únic en el món. Totes les cases tenen la porta oberta i un espai on ofereixen els seus productes.
Treballen, teixint amb les mans només, la crinera de cavall al natural o tenyida, combinada amb el ixtle, una fibra vegetal mexicana que li dona fermesa.
Fa estona que ja ens hem adonat que no tenim reserva per dormir aquesta nit i poca oferta veiem per on passem, així que truquem a la Marion de La Maravilla, a veure si té lloc... i iupiii, súper contenta de que tornem. Però ens haurem de buscar la vida per sopar dons no té res preparat.
Finalment ens comprem fruita, unes paltes, torradetes i cap a casa la Marion, La Maravilla, que segur que ens deixarà uns ganivets i ens servirà alguna cosa per a beure.
I aquest cop em nego rotundament a engegar l'estufa de butà, encara que només sigui un estona, així que força roba i a dormir arrambadets i ben tapats.
Fotos des de la terrassa que hi ha sobre el menjador.
Ens acomiadem de la Marion i anem cap a la Laguna del Maule per la Ruta Internacional Pehuenche, camí que porta a Argentina... Ostres... i el passaport?
Però ai..., què passa? Quan s'arriba a una explanada on s'aparquen els cotxes, han bloquejat l'accés i no deixen passar cap cotxe. El motiu... que hi ha despreniments de roques i és perillós el camí. Despreniments de roques elles soles? O despreniments ocasionats per l'obra faraònica de construcció d'una central hidroelèctrica que hi està fent Ferrovial per a Endesa? Hi tenen muntat un poblat enorme, per a 800 treballadors ens va explicar un vigilant que ens controlava com fèiem fotos del riu.
Va ser molt frustrant per a la quantitat de gent que pujava a passar el dia a la neu, amb menjar, barbacoes, tota la família... i això que plovia. Malgrat tot es van anar instal.lant per on podien amb les seves "parrillas".
Riu Maulen
Impossible fer servir el trípode. Encara noto la tremolor del pont quan va passar un camió molt gran i jo era al mig.
No hem fet exercici (perquè no ens han deixat, eh?), però haurem de dinar una mica. La Marion ens va aconsellar anar a casa la reina... perdó, a La Cocina de Leticia, a El Colorado. I no es va equivocar.
Les verdures
Quincho de vacuno amb pebre
Passem per Rari, un poblet on es fa artesania amb crin, únic en el món. Totes les cases tenen la porta oberta i un espai on ofereixen els seus productes.
Treballen, teixint amb les mans només, la crinera de cavall al natural o tenyida, combinada amb el ixtle, una fibra vegetal mexicana que li dona fermesa.
10 cm de nina
Fa estona que ja ens hem adonat que no tenim reserva per dormir aquesta nit i poca oferta veiem per on passem, així que truquem a la Marion de La Maravilla, a veure si té lloc... i iupiii, súper contenta de que tornem. Però ens haurem de buscar la vida per sopar dons no té res preparat.
Colbún
Fem benzina a la famosa Copec xilena, una de les empreses monopolistes d'aquest país (només cal que feu una ullada als cognoms de l'equip directiu). A Xile els Martínez i Garcia no hi tenim res a fer.
Crec que aquí no soparem.
I coure una coliflor tampoc ens va massa bé.
Per aquí fan completos d'aquells plens de "mayo", que després del dinar que hem pres no ens ve gens de gust.
Una amanida, unes verduretes, please...!
No, no... tancat!
Finalment ens comprem fruita, unes paltes, torradetes i cap a casa la Marion, La Maravilla, que segur que ens deixarà uns ganivets i ens servirà alguna cosa per a beure.
I aquest cop em nego rotundament a engegar l'estufa de butà, encara que només sigui un estona, així que força roba i a dormir arrambadets i ben tapats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)